ENTREVISTA AL DIRECTOR DE LA PASSIÓ

Aleix Vallverdú: "És un moment per reinventar-nos i combatre elements socials com la crisi i obrir-nos a una societat cada vegada menys creient"

 

 

 

Aleix Vallverdú és el nou director de "La Passió d´Ulldecona". La setmana passada el Patronat va entrevistar Aleix per tal que ens expliqués els seus punts de vista, els seus objectius, les seues ambicions i la seua visió envers l´obra. La següent entrevista ens explica des de qui és el nou director, fins què hi ha darrera de la nova temporada de la Passió.

 

 

Toni Manel Muñoz: Bona tarda Aleix. Com a nou director de la Passió, explica´ns Explica´ns d´on et ve la vocació pel teatre i quins són els teus inicis en la professió.

 

Aleix Vallverdú: Vaig començar a fer teatre als 11 anys, entrant a formar part de Els Pastorets Principals de Valls, després de veure un anunci al diari. Any rere any m´hi vaig anar enganxant fins que al 18 anys m´adono que al Grup del Teatre Principal de Valls no en tinc prou i necessito fer quelcom més. Aleshores em plantejo estudiar teatre, però no ho faig fins als 22 anys.

 

 

T.M: Què has estudiat, quan i on?

 

A.V: Després de fer tota l´educació general bàsica i la secundària a Valls, estudio Magisteri en Educació Musical a la URV on em diplomo el 2001. Un any després entro a l´Institut del Teatre per estudiar teatre de text, però un cop a dins, canvio d´especialitat i estudio teatre de gest. Em llicencio l´any 2007 després de cursar una beca Erasmus en teatre alternatiu i titelles a l´Escola Superior de Teatre i Música de Praga (República Txeca)

 

 

T.M: Professionalment a més a més de "La Passió" què fas?

 

A.V:Bàsicament em dedico al teatre de titelles. Tinc una companyia pròpia (Cia. Xoi Mangoi) amb qui he produït el meu primer espectacle professional, "El mal de panxa d´en Bernat", que recentment ha estat programat a Barcelona. Hem coproduït l´espectacle de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona "Concert per a cobla i titelles i... un drac!". Treballo en altres companyies, com ara la també vallenca Pa Sucat, representant un espectacle sobre la vida del rei Jaume I el Conqueridor o la Cia. Teatrapart, amb qui estic fent un espectacle d´humor (molt humor) que s´anomena "Alícia, von boyage". 

 

 

T.M: L´anterior director de la Passió, Lluis Graells, va ser professor teu, com creus que t´ha influït en la teua manera de dirigir?

 

A.V: Ostres! Quin compromís! La podem deixar pel final? El Lluís m´ha donat algunes eines que guardo al meu calaix, recursos que sovint m´ajuden a resoldre situacions on m´he encallat. És una persona a qui admiro. Una de les coses que em m´ha donat és la practicitat de les coses, la coherència en escena, en definitiva, fer-ho bé. Parteixo, i me n´adono ara, de tècniques de Commedia dell´Arte, la tècnica que vaig treballar com a actor amb ell ara l´estic aplicant des de l´altra perspectiva, per això sóc tant meticulós en ordenar i organitzar correctament els textos i les accions.

 

 

T.M: Què et va semblar quan et van escollir a tu com a director de la Passió?

 

A.V: En primer lloc una alegria molt gran. Una il·lusió i un repte enormes. Dubtar fins i tot de les meves capacitats. Era la primera vegada que m´enfrontava a un espectacle d´aquesta magnitud i quan veus la muntanya que tens davant pot ser fins i tot que no et vegis capaç de pujar-la. Però confies en els teus coneixements i en la teva experiència i comences a caminar. 

 

 

T.M:Quina era la teua idea de "La Passió" d´Ulldecona abans de conèixer l´entitat com a tal?

 

A.V: Era un espectacle del qual n´havia sentit a parlar, em creava cert interès i l´any passat vaig estar a punt de baixar a veure´l. Finalment no va ser així, per això m´heu castigat i aquest any me´l feu veure 9 vegades, no? Pel poc que sabia, em creava curiositat perquè té una arrel molt similar als Pastorets i els he fet durant 20 anys. Amb la distància me la mirava amb molt respecte.

 

 

T.M: És la mateixa visió que la que tens ara?

 

A.V: Evidentment que ha canviat. Potser la veig menys sèria del que pensava. La repsecto encara més per la dedicació d´alguns dels seus membres i pel que representa, que penso que és més del que molta gent que participa en aquest espectacle es pensa. 

 

 

T.M: Com descriuries l´ambient que se respira en els assajos i en l´entitat en general? 

 

A.V: En general hi ha molt bon ambient. El que hem de tenir clar és que això ho fem per passar-nos-ho bé i en els assajos ha de ser així, gaudint del teatre i dels amics. És normal que en un grup tant gran hi hagi diferències, però desapareixen quan es tracta de fer la passió. Noto també falta de compromís de molta gent ja que no s´és prou conscient del treball que s´ha de fer perquè un espectacle d´aquest magnitud funcioni tal com ho ha de fer. M´he sentit molt ben acollit dins aquesta gran família i respectat tot i la meva joventut.

 

 

T.M: Abans de començar els assajos i encaminar l´obra et vas proposar algun objectiu? 

 

A.V: Necessitava entrar a l´obra i conèixer-la a fons. És un procés lent, no n´hi ha prou en llegir-la i veure-la, ja que l´obra també és tota la gent que hi surt. D´alguna manera el que em plantejava era poder dominar la bèstia! Una bèstia que porta més de 50 anys funcionant i per tant no és tasca fàcil. Una de les coses que m´agradaria aconseguir i que, difícilment es pot fer amb una obra d´aquesta envergadura en un primer any, ens hem d´anar coneixent per poder-la dominar, sobretot pel que dic que, a més del text, hi ha les persones de l´entitat. A la vegada em plantejava un canvi en l´estil interpretatiu, buscant una manera on els sentiments i les emocions movessin els personatges, trobar la veritat "I què és la veritat?"... També em platejava donar-li més llenguatge visual, ja que és la formació que jo tinc.

 

 

T.M: De la mateixa manera que has anat convivint amb la gent de la Passió i els has estat dirigint, els punts de vista canvien, l´objectiu ha canviat o segueix fidel?

 

A.V:Segueixo tenint els mateixos objectius més algun de nou, que és conscienciar a tots de la importància del grup i que ens necessitem els uns als altres per tirar això endavant. Recordant l´època en què parlàvem de poemes, llegiu aquest de Miquel Martí i Pol. Està dedicat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, colla castellera a la qual pertanyo i que té 200 anys d´història. A vegades ens oblidem d´on sóm i del que representem i perdem el compromís amb allò que tant ha costat aixecar. En llegir-lo, compareu un castell amb l´espectacle de la Passió.

 

A la Colla Vella dels Xiquets de Valls

L´efímer convertit en monument,
que exalta el risc, la força i la destresa,
deu ser com el silenci convertit,
en una exaltació de la paraula.
Però el que de debò compta és assumir
que la caducitat de la bellesa
lluny de restar cap mèrit a l´esforç
el fa més compartible i perdurable.
S´enfilen torres i castells, sabent
que, en coronar-los, tota l´energia
que els ha empès cap amunt s´ha d´aplicar
a desmuntar la sòlida estructura
per bastir-ne de noves, convertint
aquest vaivé en una forma de vida.
Més generós que això, què hi pot haver?
Així s´ha escrit un bocí de la història
del nostre poble, i així se´n manté
viu l´esperit i viva l´esperança.
La pinya acull tothom i uneix en un
sol gest gestos diversos, perquè a l´hora
d´alçar el gran edifici de claror
es guanya més com més es renuncia.

De lluny estant m´aplico la lliçó:
la pàtria és un castell on ningú hi és
imprescindible i tots som necessaris,
tant de bo que entre tots la sapiguem
fer molt més alta i més forta cada dia.

Miquel Martí i Pol

 

T.M: Què consideres que calia fer amb la Passió?

 

A.V: Li calen vàries coses, algunes de les quals les puc aportar jo i d´altres ho ha de fer la mateixa entitat. El que a mi em pertoca és seguir fent créixer aquest espectacle teatralment, engrandir el valor que va molt més enllà de la religiositat, donar-li un pas més qualitatiu perquè la gent que vingui obligui als seus amics i coneguts a anar al teatre. Li cal refrescar-se i de tant en tant sacsejar-se per veure si les línies que se segueixen són adequades. Si ho són, seguim, si no ho són, ens hem de reinventar. I crec que és un moment en que és necessari. Hem de combatre amb elements socials adversos, com la crisi o una societat cada vegada menys creient. Ens hem d´obrir, estem explicant la vida de Jesucrist, no estem fent un sermó. Vull dir amb això que ens hem d´explicar als públics no creients del que fem. Als creients els hi seguirem donant el que esperen.

 

 

T.M: Quines són les novetats que has introduït a "La Passió"?

 

A.V: La Passió d´enguany serà més àgil i més emocionant. Hem aconseguit en els assajos treure sentiments i emocions dels actors que han passat als personatges donant una interpretació més emotiva per a l´espectador. Hem potenciat el llenguantge visual i, com a conseqüència li hem donat coherència. Per tant, la lectura que en farà l´espectador serà més clara. Crec que una cosa important que he fet ha sigut fer-vos plantejar als actors algunes coses que fèieu automàticament sense saber-ne el sentit, simplement perquè són coses que s´hereten durant anys de fer-se d´una manera. Qüestionar el que estem fent. Per tant, en molts moments s´ha guanyat sentit dramàtic. Hem guanyat una mica de consciència de grup i respecte cap als companys, tot i que queda feina a fer.

 

 

T.M: Què esperes de cara a un futur?

 

A.V: Acabar de conèixer l´espectacle i fer-lo anar tranquil·lament cap on jo vulgui. Mantenir un ambient de treball que ja existeix i fer que impliqui més a la gent. Fer veure a tots la responsabilitat que implica posar-se en un escenari davant del públic i ser conscients de que tothom és necessari que sàpiga el que ha de fer: les petites coses són les que poden fer malbé un espectacle. Aconseguir l´interès del públic general de l´espectacle, que se´n parli, treure-li la connotació exclusivament religiosa,... I, sobretot, m´agradaria deixar el meu segell en l´espectacle i en els actors de la Passió.

 

 

T.M: Alguna cosa més? 

 

A.V:Convidar-vos al teatre a veure un espectacle que ens explica uns fets que han marcat la nostra societat i que encara ho fa, encara que sigui simplement per conèixer una part de la nostra història. Veureu un espectacle teatral aPASSIÓnant, que us farà viure sentiments, que us posarà la pell de gallina i que, sigueu o no creients, alguna o altra lliçó de vida en traureu. Per tant, si has arribat fins aquest punt de l´entrevista, ets capaç d´arribar fins al teatre a veure LA PASSIÓ D´ULLDECONA.

 

 

T.M: Gràcies Aleix! Des de la Passió esperem que així sigue.